Les eines són el punt de partida, l’element bàsic de gairebé qualsevol
tècnica. Podem treballar molts materials sense tocar-los amb les nostres
mans, però l’eina resta sempre en contacte directe amb el nostre cos,
amb les nostres mans. El contacte directe entre la persona i l’eina és
fonamental i les eines manuals passen a ser com una prolongació del
nostre cos. Una altra característica de l’eina és la seva especificitat:
cada eina es feta per a una acció determinada, la seva forma i els
materials que la componen tenen sempre una raó de ser i li donen les
seves propietats i prestacions. El seu ús i les seves característiques són
els determinants del resultat en l’acció d’un eina i els criteris que cal
seguir en el seu estudi i sistematització.
Cal fer una distinció entre eina
i màquina-eina. Podem definir l’eina com un objecte fet per a una acció
determinada i utilitzat directament amb la mà per actuar sobre la
matèria; així tenim les eines de fuster, de paleta, etc.
Pel que fa a la màquina-eina es podria definir com un conjunt motoritzat emprat
per a la conformació de peces de diferents materials, fusta, metall,
plàstic, etc., per a una acció determinada, tallar, foradar, polir, etc. Un
exemple el tenim en el trepant, la serra de vogir, etc. Els factors
determinants d’aquesta acció són l’eina, el material, la peça i el fluid.