Riscos generals que podem trobar a l'aula-taller

En este apartat es defineixen i identifiquen els perills generals de seguretat que poden existir en l'aula-taller de tecnologia. Els potencials perills de seguretat que poden existir s'han agrupat per grups de risc, que són:

1. Caigudes de persones a distint nivell. Inclou la caiguda des d'altures.

2. Caigudes de persones al mateix nivell. Inclou caigudes en els llocs de pas i superfícies de treball, i caigudes sobre o contra objectes. 

3. Caigudes d'objectes per afonament. Comprén les caigudes d'apilaments de materials.

4. Caigudes d'objectes en manipulació. Comprén les caigudes d'eines, materials, etc., sobre un alumne, sempre que l'accidentat siga la mateixa persona a la qual li ha caigut l'objecte que estava manipulant. 

5. Xafades sobre objectes. Inclou els accidents que donen lloc a lesions com a conseqüència de xafades sobre objectes tallants o punxants. 

6. Xocs contra objectes immòbils. Es considera l'alumne com a part dinàmica, és a dir, que intervé d'una forma directa i activa, colpejant-se contra un objecte que no es trobava en moviment com una taula o un moble. 

7. Xocs contra objectes mòbils. L'alumne rep colps, talls, raspadures, etc., ocasionats per elements mòbils de màquines i instal·lacions. No s'inclouen els atrapaments. 

8. Colps per objectes o eines. L'alumne és lesionat per un objecte o eina que es mou per forces diferents de la de gravetat. S'inclouen les martellades, colps amb altres eines o objectes (fusta, pedres, etc.) . No s'inclouen els colps per caiguda d'objectes. 

9. Projeccions de fragments o partícules. Comprén els accidents deguts a la projecció sobre l'alumne de partícules o fragments voladors procedents de màquines o eines. 

10. Atrapament per o entre objectes. Elements de màquines, diversos materials, etc. 

11. Atrapament per bolcada de màquines. Inclou els atrapaments deguts a la bolcada de maquinàries, que deixen a l'alumne agarrat. 

12. Sobreesforços. Accidents ocorreguts per la utilització de càrregues o per moviments mal realitzats. 

13. Contactes tèrmics. Accidents deguts a les temperatures extremes que tenen els objectes (líquids o sòlids) que entren en contacte amb qualsevol part del cos. 

14. Exposició a contactes elèctrics. S'inclouen tots els accidents causats per l'electricitat. 

15. Exposició a substàncies nocives. Inclou els accidents causats per la permanència en una atmosfera tòxica o per la ingestió de productes nocius. S'inclouen les asfíxies i ofegaments. 

16. Contacte substàncies càustiques y/o corrosives. Inclou els accidents per contacte amb substàncies i productes que donen lloc a lesions externes. 

17. Incendis. Accidents provocats per efecte del foc o de les seues conseqüències. 

18. Accidents causats per éssers vius. S'inclouen els accidents causats directament per persones i animals, com són agressions, coces, mossos, picadures, etc. 

19. Altres. Es refereix a circumstàncies no considerades en els punts anteriors, tan referents a seguretat com a qüestions higièniques i/o ergonòmiques.

Primers Auxilis

La millor forma d'actuar en un accident és prevenir-ho. Si desgraciadament l'accident ocorre, haurem d'actuar amb calma i seguir els consells següents: 

Colps i contusions: haurem de col·locar compreses fredes o gel en la zona afectada, immobilitzar-la i mantenir en repòs. 

Xicotetes ferides: netejarem la ferida amb aigua i sabó, l'assecarem, aplicarem un desinfectant i la cobrirem amb una gasa neta. 


Hemorràgies: una hemorràgia és una ferida que sagna abundantment. En eixos casos aplicarem pressió amb una gasa o un mocador net durant deu minuts fins que l'hemorràgia es detinga. Després embenarem la zona sense retirar el mocador o la gasa col·locada. Si encara així no es talla l'hemorràgia, haurem d'aplicar un torniquet per a evitar que l'accidentat es dessagne. Per a això, rodejarem amb un mocador un punt entre la ferida i el cor, farem un nuc al mocador i introduirem un element com un bolígraf, tornavís o semblant, entre el mocador i la carn i ho girarem, amb la intenció de tallar la circulació en el membre accidentat. Aquest torniquet haurà d'afluixar-se lleugerament cada 10 minuts i mantenir-ho fins que vinguen els servicis mèdics. 

Fractures i traumatismes: quan es produïsca la ruptura d'un braç o una cama haurem d'immobilitzar la zona subjectant-la amb elements rígids (per exemple una taula) rodejats per un mocador. D'aquesta manera evitarem que l'afectat moga la zona i li produïsca dolor i/o lesions majors. 

Entrada de borumballa en els ulls: si a nosaltres o a algun company ens entra borumballa en els ulls, la qual cosa mai haurem de fer és rascar-nos perquè l'única cosa que aconseguirem serà arrapar-nos l'ull amb les mateixes borumballes. El que hauríem de fer és llavar-nos l'ull amb abundant aigua perquè aquesta arrossegue la partícula. Si la partícula, encara així, no ix hauríem d'acudir al metge.

Cremades: en el taller podem cremar-nos fàcilment si no tenim atenció. Si això ocorreguera, haurem de tindre en compte les següents possibles situacions: a) si tenim una cremada de primer grau, les menys importants, haurem de refrescar la zona amb aigua. Aquestes cremades ens deixen la zona enrogida i amb un poc de coentor. b) si tenim una cremada de segon grau, que es reconeixen perquè ixen bambolles, la qual cosa mai haurem de fer és rebentar les bambolles, ja que se'ns pot infectar la ferida. En aquest cas, cobrirem la cremada amb una gasa neta i acudirem al metge. c) si tenim una cremada de tercer grau, que es reconeixen perquè ja hi ha carn cremada farem el mateix que en les cremades de segon grau. 
Nota: Quan vegem una persona que ha patit una cremada i té part de la roba pegada a la pell, mai tractarem de desapegar-se-la, ja que l'única cosa que aconseguirem serà alçar-li la pell.

Ingestions accidentals: si accidentalment ingerim alguna substància tòxica, mai provocarem el vòmit perquè el dany que haja produït eixa substància en les vies respiratòries a l'entrada, ho repetirà en l'eixida. En eixe cas haurem de fixar-nos si en l'etiqueta del producte està el telèfon de l'Institut Nacional de Toxicologia. En eixe cas cridarem i informarem del que ha ocorregut i farem el que ells ens diguen. Si no trobem eixe telèfon o no se sabera que substància s'ha ingerit, com a norma general, prendrem llet per a intentar neutralitzar la substància ingerida i avisarem immediatament a un servici d'urgències.

Com actuar en cas d'accident: conducta PAS (Protegir, Avisar, Socórrer)

Tot i prendre totes les mesures de seguretat possibles, mai controlem tots els factors i com a humans que som, puntualment cometem errors. Per això, és de vital importància conéixer com actuar en cas d'accident. Actuar correctament pot marcar la diferència que ens permeta salvar la vida dels nostres alumnes.

La conducta PAS indica les accions que haurem de portar a terme en cas d'accident. Aquesta conducta descriu el procediment a seguir per a minimitzar el risc de l'afectat i de tots aquells que l'envolten en una situació d'accident.

El PAS pas a pas

Protegir:

En primer lloc hem de realitzar tot el seguit d'accions que garantisquen la seguretat, tant de la persona afectada per l'accident, com dels que l'envolten, perquè ningú més prenga mal. Tot seguit hem de revisar l'estat de consciència de la víctima (fent-li preguntes bàsiques, verificant la seua respiració, etc.) i comprovar-ne les possibles lesions (palpant les diverses parts del cos a la recerca de dolors). És important calmar a la víctima per a mantenir-la mentalment tranquil·la. Finalment, si la persona es troba inconscient, i no pensem que puga tenir lesions a la columna vertebral pel tipus d'accident patit, l'hauríem de situar en posició de seguretat, tal com mostra la següent imatge:

Imatge de Xaudar Salud

Avisar:

En segon lloc, hem de trucar com més aviat millor al 112. Aquest és el telèfon d'emergències, que ofereix assistència, de la manera més immediata possible, a tota Espanya. Durant aquesta trucada haurem d'explicar, de la manera més exacta possible, com s'ha produït l'accident, a on ens trobem i quines són les condicions, per a facilitar l'actuació dels serveis mèdics.

Imatge de Noudiari.es.

Socórrer:

Si tenim coneixements de primers auxilis, aquest és el moment d'aplicar-los. Si aquest no és el cas, intentarem moure el mínim possible a l'accidentat. Ens centrarem a fer un seguiment de l'estat de consciència de l'afectat i intentarem, de la manera més calmada possible, animar-lo i tranquil·litzar-lo. Esperarem pacientment l'arribada dels serveis mèdics.

Actuacions en cas d'accident o malaltia durant la jornada escolar

Quan un alumne/a manifeste símptomes de malaltia durant la jornada escolar que, a consideració de les persones responsables, ho aconselle, es contactarà amb la família perquè se'n faça càrrec i l'alumne puga ser adequadament atés.

En cas d'accident (sempre a consideració de les persones responsables però amb un criteri de precaució), si és de caràcter menor i no requereix atenció especial s'informarà la família, en cas de nens petits. Quan revestisca més importància es contactarà amb la família perquè se'n faça càrrec. Si no es pot contactar o no poden fer-se càrrec en un temps prudencial es contactarà amb els serveis d'urgències i se seguiran les seues instruccions. 

En cas d'accident greu, primer de tot, s'informarà els serveis d'emergències mèdiques i, a continuació, es contactarà amb la família. La direcció del centre coordinarà totes les actuacions que s'hagen d'emprendre en aquests casos, però sempre és prioritària l'atenció a l'alumne/a i el contacte amb els serveis d'urgència.

La senyalització de l'Aula-Taller

Perquè algú realitze una operació de forma correcta i segura ha de conéixer els riscos i tindre present uns criteris d'ús. La millor manera que els treballadors o en este cas els alumnes estiguen informats és per mitjà de la simbologia gràfica. És per açò que hi ha els senyals de seguretat en els treballs i per descomptat també en l'aula-taller. Els senyals de Seguretat en funció de la seua aplicació es divideixen en: 

DE PROHIBICIÓ. Prohibeixen un comportament susceptible de provocar un perill. 

D'OBLIGACIÓ. Obliguen a un comportament determinat. 

D'ADVERTÈNCIA. Adverteixen d'un perill. 

D'INFORMACIÓ. Proporcionen una indicació de seguretat o de salvament. Basant-se en això podem diferenciar entre: 

Senyal de salvament: Aquella que en cas de perill indica l'eixida d'emergència o l'emplaçament.

Senyal indicatiu: Aquella que proporciona altres informacions de seguretat diferents de les descrites (prohibició, obligació, advertència i salvament)

Eines a l'aula-taller de Tecnologia

Les eines són el punt de partida, l’element bàsic de gairebé qualsevol tècnica. Podem treballar molts materials sense tocar-los amb les nostres mans, però l’eina resta sempre en contacte directe amb el nostre cos, amb les nostres mans. El contacte directe entre la persona i l’eina és fonamental i les eines manuals passen a ser com una prolongació del nostre cos. Una altra característica de l’eina és la seva especificitat: cada eina es feta per a una acció determinada, la seva forma i els materials que la componen tenen sempre una raó de ser i li donen les seves propietats i prestacions. El seu ús i les seves característiques són els determinants del resultat en l’acció d’un eina i els criteris que cal seguir en el seu estudi i sistematització.

Cal fer una distinció entre eina i màquina-eina. Podem definir l’eina com un objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament amb la mà per actuar sobre la matèria; així tenim les eines de fuster, de paleta, etc.

Pel que fa a la màquina-eina es podria definir com un conjunt motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, fusta, metall, plàstic, etc., per a una acció determinada, tallar, foradar, polir, etc. Un exemple el tenim en el trepant, la serra de vogir, etc. Els factors determinants d’aquesta acció són l’eina, el material, la peça i el fluid.

Normes generals d'organització de l'aula-taller

Aquí tenim algunes normes generals d'organització de l'aula-taller

1. No s’entrarà a l’aula de Tecnologia sense la presència del professor o la professora corresponent ni sense la seva autorització prèvia.

2. L'aula de Tecnologia està pensada i muntada per a la teua educació. Cuida-la i respecta-la.

3. En cap cas es tocarà, ni molt menys s’agafarà, qualsevol eina, màquina o material de l’aula de Tecnologia sense el permís exprés del professor o de la professora de la classe. Tampoc s’accionarà cap interruptor sense permís

4. Pertanys a un "grup de treball", sé responsable i solidari amb ell. 

5. Aprén a respectar el treball i les idees dels altres. 

6. Procura treballar amb orde, el teu rendiment serà major amb menor esforç. 

7. Evita el soroll innecessari (es treballa millor) . 

8. Tenim uns recursos limitats. Aprofita els materials ja usats. 

9. Sé net amb l'aula. La neteja comença per no embrutar. 

10. Les taules i panells d'eines estan relacionats per un mateix color. Utilitza només les del teu grup.

11.  Les eines dels taulers generals d’ús comú s’han de tornar al seu lloc una vegada fetes servir; cal planificar el treball per tal que la utilització de les eines ocupe el menys temps possible i estiguen a disposició dels altres alumnes.

12. Cada un té la seua missió dins del seu grup. Intenta complir-la. 

13. Mou-te amb atenció en l'aula, els teus companys també estan treballant i podries molestar-los amb els teus moviments imprecisos. 

14. No passes al magatzem, és zona "protegida", a no ser per indicació del teu professor. 

15. Els llibres són per a tu. Consulta'ls i mira'ls tot el que siga necessari, però tracta'ls amb correcció. 

16. Compleix els terminis d'entrega en projectes i treballs. T'evitaràs presses i equivocacions innecessàries. 

17. El material, les eines i les màquines també són teues. Tracta-les com a tal i procura que ni s'espatlen ni es perden. Els teus companys poden "pagar" els teus errors o despreocupacions.

18. No utilitzar eines o màquines sense conèixer el seu ús, funcionament i normes de seguretat.

19. Utilitzar cada eina o màquina per la seva funció i per cap altra.

20. Acabarem un poquet abans la classe, abans el timbre d'eixida. Arreplega les ferramentes, el material i neteja la teua taula. Ah! I a l'eixir col·loca la teua cadira correctament.

La importància de l'aula-taller de tecnologia.

Per a dur a terme una activitat sense riscos en qualsevol aula de Tecnologia s'han de donar uns principis mínims de prevenció i seguretat amb l'objectiu d'aprofundir en les condicions que tota aula-taller hauria de reunir per a minimitzar i corregir tot tipus de riscos que puguen produir-se durant el desenrotllament de les classes de Tecnologia.

Com es pot comprovar, s'observa com les característiques i dotacions de les aules-taller de tecnologia no són les mateixes en cap centre, podent ser la causa d'això el que la legislació educativa no faça menció dels requisits mínims per a crear una homogeneïtat, i el que deriva en la producció d'unes circumstàncies propenses a una sèrie de riscos.

El treball amb materials en Tecnologia no pot dur-se a terme en una aula qualsevol, les aules convencionals no disposen de les ferramentes i materials necessaris per a desenrotllar projectes tècnics escolars.

Encara que amb la LOGSE es redactara un decret d'espais mínims que hagueren de tindre totes les aules i laboratoris dels centres de secundària, entre ells l'aula-taller de tecnologia, aquest decret tenia com a propòsit el fet de poder treballar amb seguretat, però en derogar-se aquesta llei es va esvair la seua intenció i el reflex de què volien que fóra aquesta assignatura. 

Cada aula-taller és un món, i no s'assemblen res ni tenen elements estructurals comuns, donant-se habitualment dues úniques zones: L'aula i El taller. 

Es donen únicament dues zones i l'espai del magatzem, no té la importància que se li hauria de concedir. 

Moltes vegades això és degut a la impossibilitat estructural per a tindre una habitació destinada per al magatzem, i es posen en marxa solucions no molt segures, com pot ser el fet de guardar els projectes, material o les ferramentes en estanteries que, per a arribar a elles, els alumnes s'han de pujar en banquetes o fer equilibris.

Cal destacar la Importància de l'aula-taller de tecnologia i no mirar a un altre costat.

Avaluació de riscos

És essencial realitzar una avaluació de riscos associats a les tasques que es realitzen en l'Aula Taller i al seu entorn per a identificar els factors i causes que els produïxen. Igualment analitzarem les conseqüències que pogueren produir-se al materialitzar-se un accident com a conseqüència d'ells. Amb esta avaluació es realitza una fitxa on s'arrepleguen tots els riscos existents, les conseqüències dels mateixos, la forma de procedir per a evitar-los, definint els equips de protecció individual o col·lectiu que han d'utilitzar-se i els procediments d'execució dels treballs.

Les normes de prevenció de riscos laborals vénen arreplegues en la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Contempla tot el que hem de tindre present per a la realització de les avaluacions de riscos i el pla de prevenció dels mateixos, on és fonamental la fitxa resum descrita anteriorment. Abans de que, en l'aula taller els alumnes treballen amb eines i maquinària, es fa essencial que coneguen els riscos que comporta el seu ús, per al que cada un d'ells tindrà la seua fitxa de riscos, la comprendrà i sabrà utilitzar-la. A més han de familiaritzar-se amb les eines i conèixer com treballar de forma segura, respectant totes les normes de seguretat. Cada màquina-eina ha de tindre, de forma visible, un Manual d'Ús, que proporciona el fabricant de la mateixa. En aquest manual s'explica el seu ús correcte i segur, el manteniment de la mateixa i tots els aspectes que ha de conèixer l'usuari per a la seua utilització correcta.

Què és la prevenció docent?

Molts docents creuen que la Prevenció de Riscos Laborals està relacionada amb "altre tipus de treballs", no amb el seu. La majoria dels docents coneix l'existència de la llei de Prevenció de Riscos Laborals, no obstant això no coneix, ni el seu contingut, ni l'aplicació de la mateixa a la pràctica docent. Els docents associen la paraula risc en els Centres Docents a situacions ocorregudes als alumnes, però no associen el dit concepte a la seua situació pròpia. La majoria dels docents no coneix els riscos a què està sotmés en la seua pràctica diària. Això és degut al fet que no ha rebut ni informació, ni formació prèvia. 

El treball docent diari està sotmés a una gran quantitat de riscos, algun dels quals pot desembocar en accidents amb major o menor gravetat. La majoria dels docents no son conscient d'aquests. En els Centres (com a mínim fins ara), no es realitza una avaluació inicial de riscos, punt de partida fonamental per a elaborar la política de gestió preventiva d'un Centre. Per mitjà de l'anàlisi del risc, s'identificarà el perill, i posteriorment s'estimarà el risc de cada un d'ells.

"TECNOLOGIA i RISCOS"

Des de la Revolució Industrial fins als nostres dies, el concepte de "Tecnologia" ha arrelat d'una forma tan contundent en la nostra societat que són ja estos, Tecnología y societat actual, dos realitats que van unides de manera progressiva i imparable. 

Un del fins principals de l'educació és aconseguir que en el futur els estudiants siguen ciutadans de profit, i es ací on s'introduïx la Tecnologia en el sistema educatiu com un mitjà perquè els alumnes siguen capaços de resoldre qüestions sobre este camp que els permeta a poc a poc millorar la qualitat de vida a nivell tant tècnic com social.

L'introducció  i importància de la Tecnologia en tots els centres d'Educació Secundària se ha produït d'una forma progressiva, però poc homogènia i s'està veient com hi ha una creixent sensibilitat cap als riscos derivats de l'ús dels eines en el taller i aula, especialment des de la implantació de la llei i decrets de seguretat en el treball.

L'aula-taller on s'impartix l'assignatura de Tecnologia ha de ser considerada com qualsevol altre tipus de taller: on s'han de previndre els danys que el treball pot causar a la salut dels treballadors.